L’horror del 38

Totes les ciutats del món, conviuen amb dies fatídics als seus calendaris, Madrid i l’11M, Nova York i 11S, també Barcelona amb el mateix 11S, però qui recorda més enllà d’un retall de diari o peça d’informatiu el que van ser els dies 16, 17 i 18 de març de 1938?

barcelona 1938

Són pocs els que viuen i poden recordar com la pluja va substituir l’aigua per bombes durant molts moments de la guerra, però sobretot al final d’aquesta i encara més durant aquell mes de març del 38.

Avui fa 76 anys que s’iniciaren el que està considerat, a excepció de Guernica, el primer bombardeig en massa sobre població civil i sense posicions militars com a objectiu.

El balanç va ser tràgic; 875 morts (d’ells, 118 nens), més de 1500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats.

bombardeig barcelona
Vistes des de el Paral·lel

La ciutat va començar a ser bombardejada per la Aviació Legionària Italiana la nit del dia 16 amb intervals de 3 hores, els quals s’hi afegiria la Legió Cóndor alemanya on hi posaren a prova bombes de fins a 100 kg de pes (mai vist fins la data).

L’horror, sota el só constant de les sirenes, es va apoderar de la ciutat, que vivia a les fosques a causa de la destrucció de part dels generadors elèctrics de la zona oest.

El dia 17, va ser el més tràgic de tots, un camió carregat de trilita va explotar a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Balmes. L’explosió va ser tal que una columna de fum de 250 metres dibuixava un nou perfil a la ciutat.

barcelona 17 març 1938

L’endemà, i un cop el General Franco es va assabentar de la repercussió internacional i la mala imatge que donàven aquells fets, va manar aturar les incursions que es van diversificar al litoral mediterrani.

Ara bé, tot hi que el llegat de la destrucció tan sols el palpem a la plaça de Sant Felip Neri, és necessari no oblidar que l’únic horror comparable a l’11 de Setembre i la Setmana Tràgica (1909) es va viure durant 3 dies de març de 1938.

la destrucció a la Gran Via
la destrucció a la Gran Via

No entenc perquè aquest dies no estan assenyalats al calendari municipal per fer memòria històrica i aprendre dels errors dels passat. i és que com bé deia el filòsof Baruch Spinoza: 

‘Si no quieres repetir el pasado, estúdialo’.

Revista Crónica Madrid 1938

Revista Crónica Madrid 1938

l’Avinguda de la Llum

avinguda de la llum

L’any 1940, amb una ciutat esborrada i l’alegria enterrada, el nou règim havia de buscar solucions per posar en marxa un país desolat en mig d’un continent camí a lo inimaginable.

De la mà de Jaume Sabaté Quixal, va néixer sota el carrer Pelai, l’ ‘Avenida de la luz‘, la primera galeria subterrània d’Europa que comptava amb 68 botigues i 2.000 metres quadrats de superfície.

Entre d’altres, el gran cinema de la llum era un dels principals atractius d’unes galeries que van tancar finalment les seves llums l’any 1990, moment en el qual es construeix el ‘triangle d’or’ que actualment segueix dempeus.

avinguda de la llum

Avui dia, les columnes que nèixen al hall de l’estació d’FGC ‘Plaça Catalunya‘ i que dibuixen la botiga ‘Sephora‘ son l’últim vestigi d’aquelles galeries que tants i tants barcelonins van transcórrer al llarg de 50 anys.

avinguda de la llum

http://metrocatalunya.wordpress.com/2008/06/
Estat actual de l’Avenida de la Luz’
Foto de: http://metrocatalunya.wordpress.com/2008/06/

DELITOS EN BARCELONA: DESERTORES,LADRONES, PROSTITUCIÓN Y VAGUEZ

1846/1849

 

Aquest document, mostra perfectament les diferents faltes que homes i dones cometien a la Barcelona de mitjans del segle XIX. una ciutat, tancada entre murs, amb grans problemes de salubritat i sobre-població.

 És interessant doncs, veure com la deserció de l’exèrcit, una vida basada en el furt, la prostitució i la ganduleria és el perfil de l’autèntic barceloní de mitjans del XIX, ja que les elits, poc nombroses i que no es veuen reflexades dins aquestes estadístiques, i  la resta del proletariat, el qual treballava una quantitat infernal d’hores i dies sense pràcticament descans, queden exempts de la majoria de delictes que aqui s’hi reflecteixen.

Visca el barceloní del XIX!

traïdor, lladre, ‘putero’ i dropo

bcn s.XIX

KILLING BARCELONA

Hoy otra vez, malas noticias acompañan el patrimonio de la ciudad.

Esta mañana se ha empezado a desalojar el famoso bloque ‘la Carboneria’ del barrio de Sant Antoni.

El espacio en la calle Urgell-Floridablanca y que actuaba como equipamiento cultural de barrio, llevaba ocupado desde 2008 aprovechando la calma que solo un Madrid-Barça puede propiciar.

Los 6 años de vida de la ya histórica ‘La Carboneria’ han sido posibles gracias a la quiebra de la antigua propietaria del bloque. Ahora, un banco se a echo con ella.

la carbonería

Lo de hoy no es más que otro ataque al patrimonio de la ciudad. Sea o no lo que marca la ley, esta claro que estas nunca están hechas para perdurar en el tiempo, pero la historia, a la cual podemos ponerle un rostro gracias al patrimonio existente, es un bien que puede perdurar hasta que lo incalculable acabe con todo.

A día de hoy, nuestra identidad como ciudad está más en peligro que nunca.

¿Volveremos a repetir un caso similar al del barrio gótico actual, siendo éste una mera ilusión para nuestros ojos?

Porfavor, Si us plau.

Estos son algunos de los patrimonios que mañana pueden dejar de acompañarnos.

Juguetería Monforte

Las ‘Joguines Monforte’ nos dejaron este pasado 7 de enero. Un espacio abierto desde 1840. La subida del alquiler por ley, ha cerrado una fábrica de sueños.ciutat-vella-fargas-mongeLos comercios históricos de Ciutat Vella siguen negociando para conseguir la excepción de sus casos y poder salvar sus establecimientos y negocios.

Recientemente vimos el caso de la ‘Llibreria Catalonia’ desaparecia en favor de un Mc. Donalds,

Gràcies Ajuntament.

les-rambles-floristeria

Otro campo de batalla son las maravillosas y horrorosas Ramblas. Los paradistas solo tienen licencia para vender plantas, pero el público mayoritario son turistas.  Visto el cambio de producto que han ofrecido las paradas en los últimos años, el ayuntamiento ha querido controlar esa actividad fuera de su objetivo real. Así que los paradistas no pueden vender souvenirs que no sean plantas, y por eso venden césped del Camp Nou.

sagrada-familia-vistes

Con un futuro aún sin determinar, los edificios que preceden la entrada principal del templo de Gaudí, serán barridos para construir gran parte, sino todo el proyecto original del maestro Gaudí.

Glòries – Ús Barcelona

Aquest passat dissabte, vam assistir a Ús Barcelona, un espai d’art al carrer, obert al públic i situat a l’antic recinte dels Encants Vells (1928-2013).

Actualment, i sense comptar ‘la Sagrera’, la Plaça de les Glòries és un reflex del gran canvi que Barcelona està impulsant amb més de 10 projectes sobre la taula, la plaça de les Glòries Catalanes serà en 10 anys un nou punt neuràlgic de la ciutat.

Així doncs, s’aconseguirà expandir l’activitat econòmica i cultural del centre de Barcelona (com ja va passar amb la urbanització de la Plaça d’Espanya l’any 28) i també, se li donarà un nou ús a un espai que ha estat obsolet i un autèntic fracàs urbanístic de la Barcelona post-olímpica.

L’antic recinte dels Encants, tindrà diferents utilitats abans que s’utilitzi per aglutinar les restes del tambor que actualment, domina la plaça.

76 anys de l’horror de Sant Felip Neri

Avui fa 76 anys que l’aviació nacional bombardejava altre cop Barcelona.

En aquest cas però, l’infern es va instal·lar a la vella, i bella plaça de St. Felip Neri. Indret on Gaudí anava a missa, on hi ha el museu del calçat del segle XVIII i on Woody Allen retratava Scarlett Johanson amb l’encant de Barcelona.

Pero aquella tarda del 38, la plaça va ser un infern.

Arxiu Brangulí
Arxiu Brangulí

Quan les sirenes van sonar, els nens de l’escola (que es troba a la mateix plaça) van sortir ordenadament direcció al refugi.

La mala sort, va fer que una bombà es deixés caure al seu pas pel vell mig de la plaça, cosa que va provocar 42 mort i nombrosos ferits.

Actualment, la façana de l’església no ha estat restaurada en memòria de tots els morts d’aquella fatídica tarda i dels bombardejos que la ciutat va sofrir al llarg de la guerra.

memorial sant felip neri
Memorial a la plaça de Sant Felip Neri

La Floresta Pearson

Després de 2 mesos coneixent les noves tecnologies que hem adquirit, renovant el nostre funcionament de treball i anant amunt i avall amb el cotxe , per fi us podem presentar el primer treball fruit de tot aquest esforç general.

Per nosaltres la Floresta és el camp de proves per fer allò que tenim en ment realitzar a Barcelona. A més, és l’entorn que ens veu dia rere dia treballar i millorar com equip.

Esperem que us agradi aquest passeig aeri per la faldilla de Collserola, que amb tant esforç hem volgut realitzar, i que en breus ens portarà fins als racons més entranyables de Barcelona.

Recordaré Barcelona

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 730 other followers