L’origen del Cafè Zurich i el seu nom.

Amb més de 140 anys de història i nascut a la Barcelona de ‘Abajo las murallas‘, el Cafè Zurich, és sens dubte l’emblema del sector de l’hostaleria de la ciutat.

Obert un 24 de juny de 1862 com a ‘cantina‘ de la primitiva estació de trens de la Plaça Catalunya, ‘La Catalana’ era un quiosc on s’hi venien begudes pels viatgers que utilitzaven un nou mitjà de transport temut per molts; el tren (hi ha escrits de metges que alertaven del perill amb l’alta velocitat la qual podria fer sortir els ulls del crani d’una persona).

Amb els anys, aquest establiment es va fer famós per la xocolata que s’hi servia i a principis de segle, un català que havia residit a Suïssa i de cognom Serra, va comprar l’establiment al qual li canvià el nom. Naixia el Cafè Zurich.

1930
1930

Ens trobem a la Europa de la Primera Guerra Mundial, i el ‘nou’ Zurich servia com a punt de trobada dels barcelonins que discutien la situació bèl·lica que vivia el vell continent. Durant la contesa (1914/18) el Zurich tenia com a ornament un gran mapa d’Europa on s’hi dibuixava el front a mesura que aquest canviava. Això propiciava grans debats i fins hi tot apostes entre els consumidors.

L’any 1920, la família Valldeperas es va fer amb el Cafè després d’una arriscada operació de compra/venta immobiliària i la cosa va anar bé. L’any 25, l’establiment deixa de ser xocolateria per passar a servir cervesa. L’èxit d’aquest canvi va anar acompanyat de la reforma de la Plaça Catalunya i el soterrament del ‘tren de Sarrià‘.

L'antic edifici del 'tren de Sarrià'
L’antic edifici del ‘tren de Sarrià’

Des d’aleshores, el cafè ha estat el punt de trobada de grans pensadors, artistes, polítics i el ‘populaxo‘ en general.

Diu la llegenda, que a principis dels anys 30 un senyor, de cognom Boronat, va ser testimoni mentre prenia cafè a la terrassa d’un acte injust entre uns policies i  un indigent cec que van multar per demanar almoina. Fruit d’aquell acte, el Sr. Boronat va decidir donar suport al col·lectiu d’invidents per tal de trobar mitjans que assegurèssin la igualtat entre aquelles persones i el conjunt global de la societat, naixia doncs la Organización Nacional de Ciegos Españoles, més coneguda com a ONCE.

Actualment el Zurich, és aquell punt de trobada per defecte a la nostra ciutat, indret on mai seuríem a prendre res i on el turista sembla tenir un imant que l’obliga a quedar-s’hi.

Esperem, el Cafè Zurich segueixi molts anys més amb nosaltres.

4 Comments Add yours

  1. A les hores…Com a bar Zurich sabries dir-me desde quin any? Moltes gràcies i felicitacions pel blog.

  2. marta escrigué:

    Molt interessant així en aprenem l història de la nostre ciutat. Gràcies.

  3. Molt interessant, Xavi. Durant la guerra civil va tenir cap tipus de protagonisme el Zurich? Hi anaven els anarquistes o més aviat els més burgesos?

    1. retrobcn escrigué:

      Durant la guerra el bar va ser expropiat,és a dir, va patir un procés de col.lectivització. Però no va durar gaire, amb l’arribada del Règim i el negoci creixent de l’estraperlo, va haver-hi moltes dificultats per tirar el negoci endevant. Per sort, feia pocs anys la terrassa havia estat inaugurada i va fer aguantar el tipo a l’establiment.

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s