Ja fa temps que les Rambles s’han degradat.

No que s’hagin anat degradant, sinó que s’han degradat. Cal trobar el punt d’inflexió, el que va ser abans d’aquest i el que va ser i és després d’aquest.

Anem per parts.

La terminologia Rambla prové del terme àrab ‘ramla‘ el qual significa sorral, és a dir, aquell lloc on els sediments d’un riu s’acumulen. Durant l’edat mitjana, els límits de la ciutat eren dibuixats per un riu que traçava exactament el recorregut que fa actualment el passeig. En aquell moment doncs, el que actualment és la rambla era el tram final de la unió dels rierols que baixaven de Collserola. A més de tenir aquesta funció de ‘fosar’ de la muralla, el riu servia per abocar les deixalles de tota mena que provenien de la ciutat.

Per tant podríem dir, que la Rambla, ja era un riu de merda abans de la seva construcció com a tal.

Més endavant, la ciutat va créixer per la zona del Raval, que significa “allò que queda fora de la muralla’, i ben entrat el segle XVI el rierol, cada cop amb menys cabal, és ensorrat i preparat per fer-lo servir com a via de pas i passeig pel ciutadà i nouvingut.

És durant la segona meitat del segle XIX que amb la construcció del Teatre Principal, el Liceu, l’Hotel Internacional i l’obertura de la ciutat tirant les muralles de mar i de la Plaça Catalunya, la rambla passa a ser la imatge d’una Barcelona renovada i oberta al món. És doncs quan el ciutadà utilitzarà aquest espai per passejar, fer-hi honor de les seves millors gales i on s’hi donen cita comerciants locals i estrangers.

Al llarg d’aquells anys, el passeig no oblida el seu passat i s’hi situen les faroles de 5 llums en aquells punts de la Rambla on durant la edat mitjana hi havia els diferents accessos de la ciutat. Ens trobem doncs en un passeig amb sortida directe al mar, amb els millors sastres, lleteries, cases de musica, teatres, hotels…

El pas de les Rambles durant el segle XX és discret, i ofereix la continuïtat del segle anterior, fent la funció de passeig recreatiu pel ciutadà. Però l’any 1986 tot canviarà.

La proclamació dels Jocs Olímpics previstos per l’any 1992 farà que la ciutat visqui un canvi només comparable al període de construcció de l’eixample (1855). És doncs en aquell moment que la ciutat de Barcelona deixa de ser un aparador pels barcelonins i passa a ser un aparador pel món.

Després de 22 anys d’aquells jocs, les botigues i cases de tota la vida han anat tancant, les ocelleries s’han vist obligades a vendre souvenirs, les floristeries a comerciar amb la gespa del camp nou, el Liceu en fallida econòmica, les estàtues humanes relegades al final del passeig, la Boqueria convertida en passarel·la de instagramers, els preus pels núvols, casino a l’aire lliure… . Tot plegat ha propiciat l’abandó de la població autòctona del centre històric de la ciutat… i tot en benefici de que?

En benefici de comerços destinats únicament al turisme, ofertes d’oci i gastronomia amb preus disparats i baixa qualitat,  venta ambulant d’artilugis que imiten el só d’un ocell o que volen i fan llum, botigues de souvenirs sense cap mena de relació amb la ciutat i que a més, no generen riquesa als d’aqui ja que els propietaris de la majoria de locals no ho son. Passeig de prostitució i delinqüència, passeig per a turistes que en la gran majoria i sobretot durant les hores de nit, utilitzen per menysprear i maltractar el patrimoni amb la seva orina, pintades i demés.

Si amics de la ciutat. Des de el seu inici i fins a dia d’avui, la Rambla ha estat el lloc on s’hi acumula la merda a Barcelona.

crec doncs que la Rambla…

…que la Rambla és una Merda.