El Cafè de l’Òpera de Barcelona, és un d’aquells llocs plens de màgia i encant que trobo que va perdent l’amor del ciutadà. Casi sembla més un punt de trobada per a nostàlgics, news hispters o turistes que el què veritablement és i ha de ser; un Cafè de l’Òpera.

Fundat a finals del segle XVIII quan la Rambla ja no era una riu de residus urbans, i quan ja no es coneixia com a ‘Ramla’, el Cafè va començar servint xocolata al glamuròs passeig barceloní.

Però no va ser fins a finals dels anys 20 quan va esdevenir ‘Cafè de l’Òpera’ i es va vestir amb l’ornamentació actual; tocs neoclàssics banyats de modernisme.

Aprofitant l’apogeu del Liceu i les riqueses què el perpetraven, el Cafè no ha tancat mai,  ni durant la Guerra Civil.

Avui en dia ja ho hem dit; espai per a nostàlgics, new hipsters, amants de beure licor fora d’hores o simplement turistes. Les èpoques daurades d’Òpera, ja queden massa enrere.

Us recomano visitar el seu espai web http://www.cafeoperabcn.com/ així podreu conèixer millor un indret què no hauríem de perdre ni oblidar mai.

__