Un 8 d’octubre de 1988, durant el festival ‘ la Nit’ que se celebrava a l’Avinguda Maria Cristina, Freddie Mercury i Montserrat Caballé interpretaven, a playback, un hit que va esdevenir himne oficial de Barcelona’92.

Acompanyats per les fonts de Montjuïc, focs artificials i una Avinguda plena de llums d’espelmes i encenedors, Barcelona, va esdevenir una cançó que pocs podem oblidar al recordar l’esperit Olímpic que va obrir al món la ciutat que tan estimem.

He volgut compartir amb tots vosaltres aquell moment màgic, ja que a mi particularment, se’m posen els pèls de punta.

És magnífic.

Tot va començar a prendre forma quan Freddie va viatjar a Barcelona l’any 87 per conèixer Montserrat Caballé, moment el qual l’artista britànic va ensenyar amb una cinta de cassette una prova del hit, la diva, en va quedar enamorada. Aquell seria el single d’un àlbum anomenat també, Barcelona.

L’any 88 doncs, Va tenir lloc l’esperat concert que donaria la volta al món. Va ser un èxit rotund.

Aquella història va tenir dos finals, un de feliç; la clausura del la XXV Olimpíada de Barcelona com la millor de la història fins aleshores, i un altre de plor, Freddie Mercury i Montserrat Caballé mai més tornarien a trepitjar un escenari junts, Freddie va morir l’any 1991 a causa del virus VIH a l’edat de 45 anys.

Igual que ho va fer el Aníbal, o el Quixot, Mercury també va deixar empremta a Barcelona.

Barcelona – It was the first time that we met
Barcelona – How can I forget
The moment that you stepped into the room you took my breath away
Barcelona – La musica vibró
Barcelona – Y ella nos unió
And if God willing we will meet again someday

//

Barcelona – Com puc oblidar
En el moment en què entràvem a l’habitació que em va deixar sense alè
Barcelona – La música vibra
Barcelona – I ella ens va unir
I si Déu vol ens tornarem a trobar algun dia

__