Avui és 15 d’octubre. És cert que el gran dia dels ‘caiguts’ o dels ‘màrtirs’ a Barcelona té una data; 11 de setembre, però la del 15 d’octubre, és una data  pintada de vermell sang al nostre calendari.

Un 15 d’octubre de 1940 moria afusellat al Fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc el President Lluis Companys, l’únic president elegit democràticament assassinat per un règim europeu. Jutjat sense garanties i condemnat falsament, encara no ha estat indultat dels càrrecs pel qual se l’acusava.

A Barcelona hi ha hagut molts llocs per les execucions, alguns són tristament famosos i encara recordats. El camp de la Bota, per exemple, va ser un punt negre de la ciutat durant els inicis del Franquisme, o el fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc, espai reservat a gent amb més ‘classe’ o millor posició social que els enviats a morir a ‘la Bota’.

Però quan parlem d’aquests tràgics fets i els anteriors, podem lligar-los a una expressió molt catalana, millor dit, molt barcelonina, què ha arrelat fins els nostres dies;

‘Ves-te’n a la quinta forca!’ 

¿Sabeu d’on prové?

Segles enrere, des de l’Edat Mitjana, hi havia 5 espais per a celebrar execucions públiques a la ciutat, un d’ells per exemple, la plaça del Rei, on va ser esquarterat el famós bandoler Joan de Serrallonga. Doncs bé, el cinquè es trobava al Turó de Finestrelles (Nus de la Trinitat), molt allunyat de la ciutat en aquells temps.

Per tant, s’utilitzava ‘Ves-te’n a la quinta forca!’  pel què avui en dia utilitzem ‘Ves-te’n a la merda’

Esperem que ningú hagi de tornar a la quinta forca, el camp de la bota o el fossar de Santa Eulàlia.